El comentari que ara llegireu és sobre, probablement, el millor joc al què he jugat. I és que amb Homeworld viureu l'estratègia com mai no s'ha viscuda en un joc anterior. Però com, vos demanareu, en Felip, detractor del PC com a plataforma de joc, fan dels jocs d'estratègia per torns, i defensor dels jocs 2D, ha acabat aclamant com a millor joc un per PC, d'estratègia en temps real i 3D? Continuau llegint el meu comentari i ho esbrinareu.

Homeworld va ser publicat l'any 1999 per Sierra Entertaintment, i va rebre nombrosos premis arreu del món. Tot i així, no va ser fins a aquest mateix 2002 quan, trobant-se a la sèrie "Best Sellers" per un preu molt reduït, em vaig decidir a comprar-lo.

Una sèrie d'imatges en blanc i negre i la veu calma del narrador ens mostren la història de Kharak, un planeta desèrtic on els seus habitants descobreixen a unes runes els secrets del viatge interestel·lar i, el més important: la localització del seu planeta d'orígen. Comença així el projecte de construir una nau capaç de transportar centenars de milers de colons criogenitzats al planeta d'orígen: Hiigara.

La primera escena que veim amb el motor del joc ens mostra la sortida de la nau mare de les seves drassanes orbitals. La sortida, majestuosa, és acompanyada per la magnífica "Agnus Dei" de Barber, tema emblemàtic de la banda sonora d'aquest joc i que, sense ser una peça espectacular, ens inspira el sentiment d'esperança que probablement sentirien els habitants de Kharak.

A partir d'aquí podem començar a jugar, descobrint un joc visualment molt atractiu, on podem seguir les espectaculars maniobres dels nostres exploradors des de tots els angles, però també amb unes possibilitats estratègiques enormes gràcies al disseny molt equilibrat de les unitats, i on cada una té virtuds i febleses que fan que s'hagin d'emprar amb saviesa. A característiques clàssiques dels jocs d'estratègia, com la recolecció de recursos i la investigació, se n'afegeixen d'altres com els atacs en formació, la possibilitat d'escoltar qualsevol nau amb altres i detalls realistes com el combustible limitat de les naus lleugeres, configurant un joc sadoll de possibilitats.

Però això no és tot. El joc, estructurat en 16 missions, no es limita a descriure els objectius i a esperar que els acompleixis, sinó que aquests apareixen i canvien durant el joc de forma inesperada. No els llegeixes, els vius. Tant enemics com aliats sorgeixen on manco els esperam, els esdeveniments no es narren, sinó que es juguen, i tot és acompanyat per una banda sonora adient en tot moment, configurant en conjunt un joc en el què em vaig sentir immers del principi al final.

Finalment, i com a bon defensor de la informàtica raonable i del reciclatge d'ordinadors, no puc evitar donar-vos un petit informe de rendiment. El rendiment en el meu ordinador (Mobile Celeron 550 Mhz, 192 MB de RAM, targeta gràfica S3 Savage IX de 8 MB) a 800x600x16 i amb acceleració per software és prou bò, i ens permet veure maniobrar les naus amb moviments fluids. Em sent temptat d'instal·lar-lo al meu ordinador vell (Pentium MMX 233 Mhz, 64 MB de RAM, targeta gràfica Matrox Millennium II de 4 MB) per veure si rula (en teoria necessita un Pentium II 233 Mhz, 32 MB de RAM i targeta gràfica de 4 MB), si finalment em decidesc actualitzaré l'article.

Si això no vos ha acabat de convèncer, només vos puc dir una cosa més: instal·lau la demo, és un petit fragment però molt representatiu del joc i et deixa amb ganes de més. Jo la vaig provar i, després d'acabar-la, no vaig poder resistir la temptació de comprar el joc. Au idò!

Francesc Felipe Legaz