La ciència ficció, es sol dir, s'avança al seu temps i descriu, moltes vegades, un futur que s'acaba complint. Però també és cert que els temes que tracta la ciència ficció són producte de l'època en que s'han imaginat.
Tenim casos tan clars com "2001-Una odissea espacial", escrita per Arthur C. Clarke a l'època en que la guerra freda i els primers viatges espacials excitaven les ments imaginatives. En aquell moment semblava que els viatges espacials esdevindrien un fet molt comú en poc temps. La profecia no s'ha complit. També tenim els relats d'Isaac Asimov en que el superordinador MULTIVAC que va imaginar era capaç de resoldre qualsevol problema, fins-i-tot de predir el futur. Aquests eren relats clarament influenciats pels avanços en informàtica que suposaren, després de la segona Guerra Mundial, els computadors ENIAC (1945, dissenyat per John Presper Eckert i John Mauchly a la Universitat de Pensilvania), EDSAC (1949, dissenyat per Maurice Wilkes a la Universitat de Cambridge) i UNIVAC (1952, dissenyat per John Presper Eckert i John Mauchly a la Electronic Control Company). Avui en dia els ordinadors encara són incapaços de resoldre qualsevol problema, i molt menys de predir el futur.
Però no fa falta retrocedir tant en el temps. Tenim el cas de William Gibson amb "Neuromante", escrit en un moment en que la realitat virtual era l'avanç tècnic més rellevant als ulls del públic. Malgrat la revifada que ha donat a la temàtica la película "Matrix", la realitat virtual no ha complert les espectatives de Gibson, i ha deixat d'esser un tema rellevant en la ciència ficció actual.
Les històries de robots gegants són també el producte d'una època. El seu origen sembla
clar, Japó. I els seus precedents són, probablement, la tradició nipona pels monstres
gegants com Gojira (Godzilla a occident) i Gamera, així com també Ultraman; i la creixent
economia japonesa, que li va permetre situar-se en les primeres posicions mundials en el
camp de la robòtica.
Aquesta afició per a monstres i màquines gegants ha anat decreixent amb el temps, vist que la tecnologia robòtica real ha seguit altres camins molt distints. Un bon exemple d'aquesta evolució és el videojoc "Metal Gear", de la casa japonesa Konami, del qual n'han sortit seqüeles des de l'any 1987 fins al 2002. L'any 1987 la tradició dels robots gegants continuava viva, i l'enginy que donava nom al joc era una nova màquina militar: un robot gegant. L'any 1990, al "Metal Gear 2: Solid Snake", vist el decreixent interès envers els robots gegants, el fet que el "Metal Gear" fos un robot es trobava en segon terme, i es va centrar la línia argumental cap a l'armament nuclear. Amb l'aparició de "Metal Gear Solid" l'any 2000 es va fer evident que els robots ja no interessaven, i el tret tecnològic central en l'argument del joc fou l'enginyeria genètica. Clarament, un producte de l'època. La culminació d'aquest canvi l'ha marcada "Metal Gear Solid 2: Sons of Liberty". En aquest joc, el tema dels robots gegants es troba clarament en un darrer lloc. La nova arma tecnològica és "Arsenal Gear", una intel·ligència artificial capaç d'identificar, modificar i censurar els continguts d'internet. Evidentment, el resultat del temps en que vivim, en que internet és en boca de tots.
Amb tot això, idò, què feim aquí parlant d'un tema obsolet com els robots gegants? Bàsicament, ho feim per tres motius:
L'any 1945, una setmana abans de la rendició japonesa a la segona Guerra Mundial, va néixer a Wajima, Japó, Go Nagai. Go Nagai ben aviat es dedicà al manga, publicant, l'any 1967, Meakashi Porikichi. La fama, emperò, li arribà amb Harenchi Gakuen, manga que li reportà importants beneficis, amb els quals va fundar la companyia Dynamic Production, segell baix el qual publicà, l'any 1972 la seva obra més important: Majinga Zetto (Mazinger Z a occident).
El manga "Mazinger Z" passà a la televisió amb la sèrie del mateix nom, que arribà a Espanya l'any 1978.
Mazinger Z no va ser el primer robot del manga japonès. Tampoc va ser el primer robot
gegant. El precediren Astroboy i Iron Man 28. Però l'enginy de les seves històries
i la originalitat del seu plantejament el llançaren a la fama i crearen escola. El
plantejament que distingia Mazinger Z d'altres històries de super robots és, precisament,
el que avui, llegint els mangas originals de Mazinger (publicats enguany per primera
vegada a Espanya), ens pot semblar simple i tòpic. Hem de tenir en compte, emperò,
que Go Nagai va ser el primer en imaginar unes forces malignes de gran poder equipades
amb exèrcits de màquines gegants, amb l'únic oponent de la tecnologia humana, representada
per Mazinger Z, i el valor de l'heroi de la història, Koji Kabuto.
Els que varen tenir la sort de veure els episodis a l'emisió original per TVE, i els que, com jo mateix, els vàrem veure posteriorment en video, recordarem clarament la línia argumental de la sèrie:
El Doctor Infern, antic company i amic del Doctor Juzo Kabuto, descubreix un exèrcit
de robots gegants a la illa de Rodas. Amb la intenció de conquerir el món, i amb
l'ajut del Baró Ashler (Ashura a la versió original) i del Comte Brocken decideix
millorar aquest exèrcit i fer-lo servir. Es troba, emperò, amb l'oposició de
la darrera obra del seu antic amic, Juzo Kabuto: el Mazinger Z, un robot gegant
construit amb una aleació superresistent creada a partir de Japanium, un extrany material
descobert el mont Fuji. L'aleació en qüestió és l'Aleació Z. El mateix material,
el Japanium, permet produir una energia extraordinària, l'energia fotoatòmica. Gràcies
a l'aleació Z, a l'energia fotoatòmica i a la perícia del pilot del Mazinger, Koji
Kabuto, net del professor, Mazinger aconsegueix vèncer l'exèrcit del Doctor Infern
episodi rera episodi... fins que, després de més de 90 episodis combatent, el Mazinger
fou destruit, i succeït pel Gran Mazinger. Però això ja és una altra història.
Tot i que el públic espanyol de l'època, acostumat a mangas com Heidi, consideràs que Mazinger Z era una sèrie de gran violència, la veritat és que la sèrie d'animació (i els còmics basats en la sèrie que es publicaren) era una versió descafeinada del Mazinger que Go Nagai havia creat. Així, per exemple, el bon doctor Juzo Kabuto de la sèrie de dibuixos és, al manga original, un científic boig i desfigurat, obsessionat amb la construcció d'un robot gegant que pugui ser usat per a dominar el món. També, les escenes còmiques en que Koji aprèn a pilotar Mazinger enmig d'un bosc tenen lloc al manga enmig de Tokio, amb la conseqüent destrucció d'edificis i mort de gent. Tanmateix, amb el pas del temps, fins-i-tot les escenes més violentes que Go Nagai plasmàs en els seus còmics han esdevingut un conte infantil comparat amb els còmics actuals, i per mor d'això, Mazinger Z pot semblar avui un manga un tant ingenu.
Malgrat tot, segur que els que érem nins als anys 80, recordam amb nostàlgia com Koji corria cap al planador amb la seva moto, per a aturar a Doublas M2 i a Garada K7. Per això, i per a obrir aquest món d'herois i tecnologia a les noves generacions, dedicam aquest espai de 9D als robots gegants.
Toni Burguera
