Els ordinadors MSX varen néixer ja fa uns anyets, davers el 83, l'època en que els ordinadors personals varen veure la llum. L'època en que els PC començaren a aparèixer.
Els MSX, igual que els altres micros de l'època semblaven tenir clares avantatges front als PCs. A destacar que amb un preu molt inferior tenies un aparell amb millors qualitats gràfiques i sonores que un caríssim IBM, i la capacitat de càlcul no era gaire inferior.
A diferència dels Spectrum, Amstrad i Commodore, els MSX tenien l'avantatge d'esser un estàndard, especificat formalment, amb la qual cosa tot aquell que el volgués fabricar podia fer-ho. Moltes firmes, sobretot japoneses, implementaren aquelles especificacions. Sony, Sanio, Panasonic, Mitsubishi, Philips, i molts més realitzaren els seus MSX.
Inesperadament els PC guanyaren mercat gràcies als clònics, esdevenint així el sistema de IBM un estàndard "de facto". El gran avantatge que presentaven aquestes màquines (i el que continuen tenint) era la seva modularitat: eren facilment ampliables i modificables. Per això, encara que els MSX fossin en un principi superiors als antics PC, aquests darrers s'anaven adaptant i millorant.
Ben aviat sortiren els MSX-2, amb unes capacitats gràfiques envejables, a l'època. El principal inconvenient fou que la capacitat de procés de la màquina era la mateixa, un Z-80 funcionant amb un clock de menys de 4MHz. Tot i això el sistema encara va captar nous usuaris gràcies a aquests aparells, que tenien bons jocs, ja que estaven apoiats per marques com Konami.
Com que els PC, adversari de tots els ordinadors de l'època, continuava millorant, apareixien noves tarjetes gràfiques, tarjetes de sò, ... els MSX varen fer el mateix i va apareixer el MSX2+, comptant a favor seu amb uns gràfics excepcionals (més de 19000 colors simultanis en pantalla) i una qualitat de so superior a les Sound Blaster de l'època. Altre vegada el mateix error: la CPU era la mateixa. Més endavant es va intentar solucionar aquest error amb el MSX-TR, amb dos processadors: el Z-80, per tal d'assagurar la compatibilitat amb els programes antics, i un R800 de tecnologia RISC, a 28MHz. Ambdós processadors podien treballar cooperativament millorant bastant el rendiment.
Poc a poc han anat sortint nous perifèrics, com ara la GFX9000, una tarjeta gràfica d'alta qualitat, o la MoonSound, una tarjeta de sò que supera de bon troç totes les conegudes SoundBlaster de PC. S'està xerrant d'un projecte Omega que seria un MSX3, i d'un MMSX o MSX modular, veurem que en surt.