Sam Reimi ho ha aconseguit, ha captat en una pel·lícula l'essència del gènere dels super-
herois de tebeo. Ni Superman, ni Batman, per citar els més clàssics, però tampoc X-Men,
havien aconseguit copsar el vertader esperit dels comic-books del gènere de super-herois.
En el cas dels dos primers es tracta d'herois de l'editorial DC, amb molta història al darrera
(Superman creat el 1938 i Batman el 1939), però per ventura per això mateix, massa
atrapats per la seva llarga trajectòria. Els X-Men, ja de l'editorial Marvel, ja creats per Stan
Lee i Jack Kirby (ara en paralrem d'aquests senyors) tenen una major frescura creativa, són
més recents, però a la pel·lícula (magnífica per altra part) pens que no es va captar les
essències del gènere com a Spider-man. Aquest és un film d'acció al 100%, com solen ser
els còmics Marvel, però amb una intensa vida més enllà de la lluita simbòlica entre el Bé i
el Mal que existeix al món dels super-herois. L'entorn de Peter Parker (l'alter ego del
"grimpa-parets") és ric en personatges, en interrelacions entre aquests, en matisos... la tia
May, l'ombra del conco'n Ben, la veina Mary Jane Watson, en Flash Thompson o en Harry
Osborn, fins i tot el J. J. Jameson, són elements imprescindibles d'un bon tebeo de
superherois a l'estil Marvel.
Spiderman va triomfar als còmics perque era un adolescent amb problemes d'adolescent
que, a més tenia un gran poder... i ja se sap:"un gran poder implica una gran
responsabilitat" (conco'n Ben dixit). Amb aquest lema Peter Parker esdevé un personatge
turmentat, no sols per ser un "empollón" al seu institut, per tenir continus problemes
econòmics, o per no aconseguir l'al·lota que estima, sinó també perque ha entés que no pot
quedar-se mans plegades veient el que passa al seu entorn, quan ell pot fer alguna cosa per
canviar-ho, una lliçó que ha après a costa de veure com el seu estimat conco (quasi un pare)
mor a mans d'un criminal. En aquest sentit tal vegada un antecedent (fou creat el 1962) o
un model per al generació de joves "compromesos" amb millorar el món a través d'ONGs
que tenim avui en dia (no sé... és una idea).
A partir d'aquest món que ells mateixos creen, Stan Lee (el guionista) i Steve Ditko (el
dibuixant) desenvoluparen l'univers d'un personatge tan ric que va possibilitar alguns dels
moments més genials de la història del cómic de superherois. Idoi en aquesta pel·lícula han
estat capaços d'agafar els millors moments, les millors idees del geni creatiu indiscutible
Stan Lee i convertir-les en dues hores de pel·lícula que passen volant (quan passeu pel pont
de Brooklyn, recordavu-vos de Gwen Stacy... ai!).
Spider-man, la pel·lícula, és un vertader tribut al gran mestre Stan Lee, un gran tribut a tot el gènere de super-herois, massa vegades menyspreat per gent incapaç de veure el seu potencial. Si vos agraden els còmics de super-herois o si vos agrada el bon cine, no vos podeu perdre Spider-man.
Cosme Bonet