Dissabte 5, de Juliol de 1980. Congrés d'història Asiàtica. Universitat de les Illes Balears.

9:30 a.m. Entre la multitud es trobava el Dr. Cles, antropòleg i historiador anglès, un tipus un tant excèntric, baixet, morè, d'uns 30 anys, d'orígens asiàtics, interessat per la cultura índia, que havia acudit a aquest congrés per gaudir del clima mediterrani i passar uns quants dies de vacances estivals, després d'un esgotador curs.

13:36 p.m. De tornada a l'hotel, després d'acabar la primera jornada, una esgotadora i avorrida dissertació d'uns dels ponents, pensà en donar-se una dutxa i provar una de les exquisiteses culinàries mediterrànies, un bon plat de paella. Ja estava dins la dutxa quant el telèfon sonà, era el recepcionista de l'hotel, dient-li que acabaven de deixar un paquet. En acabar de dutxar-se, baixà, tot decidit a provar un bon plat de paella, però abans passà a recollir el paquet, aquest duia la següent nota:

"A la atenció del Dr. Cles: El meu pare, segur que voldria que vostè tingues aquestes notes, fins fa poc no vaig tenir coneixement d'aquestes, se que farà bon ús d'elles. E.M.A."

Extranyat per aquesta nota, es preguntà: ¿qui seria, aquell E.M.A.?, ¿qui era el pare d'aquell desconegut?, l'únic que sabia es que quant obrís aquell paquet, sabria de que anava tot això. L'obrí i hi trobà notes que parlaven sobre la civilització de la vall de l'Indo, i de una joia fraccionada per un conflicte entre deus mitològics. El recepcionista només li va poder dir que el paquet l'havia deixat el carter.

Llavors es posà en contacte, amb un antic amic estudiant de la universitat, el Dr. Wit, aquest es trobava actualment treballant, en una unitat de recerca europea, a Londres, i li comentà a veure si podria esbrinar qualque cosa sobre aquell misteriós E.M.A., i sobre aquell paquet que tenia un segell de Rangun. Aquest li indicà que faria tot el possible i que ja li telefonaria.

Diumenge, 6 de Juliol, de 1980. 11:14 a.m. Després de una nit de bauxa, es desperta el nostre Dr., un tant marejat, i rep una telefonada del seu amic:

"Wit: Cles, he descobert el següent: Durant la segona guerra mundial, hi havia un professor desplaçat inicialment al Pakistan i després anar a Birmània, un tal Atley, duia unes investigacions sobre la civilització del riu Indo, es casà amb una al·lota nativa, residia en la ciutat de Rangun, a causa de la invasió japonesa al 1942, va haver de fugir, no es sap a on es refugiar. De llavors no es sap res més. Però pel que me has contat, podria ésser mort, i un del seus descendents t'hagués enviat aquest paquet.

Cles: ¿Però perquè jo, i ara, Wit?

Wit: No ho sé. Això li hauràs de demanar a aquesta persona. El que te puc dir es que a causa dels últims esdeveniments, recorda que en desembre de l'any passat, l'URSS ocupa l'Afganistan, i es sap que una facció extremista aprofitant aquesta situació geogràfica avantatjosa, ha emprés una sèrie de incursions al Pakistan, a la recerca de una font d'energia. Per la qual cosa crec que podria estar relacionat i si és així ho hem de descobrir.

Cles: Tens raó, de totes maneres això pareix interessant i s'ha de descobrir, parlaré amb el degà i li informaré que prenc una recerca a l'orient mitja, m'envaig cap a Rangun, ja que és el punt d'origen de aquest paquet..

Wit: Els meus superiors, me han dit que investigui aquest cas, ¿si et pareix bé podem col·laborar?.

Cles: D'acord, ens veiem a l'aeroport de Madrid, d'aquí dos dies, per partir cap a Rangun.

Wit: Molt bé, aniré reservant els billets, i fent preparatius. Au idò fins de aquí uns dies.

Cles: Adéu, fins aviat."

Al nostre amic encara li continuen rodant pel cap, qui serà aquell E.M.A, i perquè a ell i no un altre, i que te que veure un grup extremista rus amb tot això, i perquè parlen d'una font de energia, si a les notes rebudes parlen de un joia i de una guerra de deus, en concret de una deesa anomenada USAS.

Una vegada penjat el telèfon, el nostre Dr. comença a fer el preparatius, per aquest viatge que ens durà a l'orient mitja a la recerca del que pareix una aventura interessant i un tant misteriosa.

Una vegada parlat amb el degà, obtingué una resposta negativa de la qual va fer cas omís, l'aventura es l'aventura, i no hi ha ningú que l'aturi al nostre amic i comença el viatge ...

[ Primera entrega: Pròleg | Segona entrega: Successos inicials ]