Ja han passat un parell de dies des de que els nostres intrèpids, aventurers Wit i Cles han partit cap el primer destí. Després de trobar -se al aeroport de Madrid emprengueren viatge cap Rangun, ja que el paquet indicava aquest origen. Durant les esperes dels transbords entre vols per arribar a destí, varen tenir temps suficient per revisar els manuscrits que en Cles havia rebut. Aquests feien referència a la cultura de la civilització del riu Indo, una de les cultures més antigues , comença l'any 2500 aC. i acabà al voltants del 1700 aC., es creu que es l'origen dels pobles indis. Però actualment el riu Indo forma part del que és avui en dia Pakistan, als nostres amics els hi resultava estranyi això d'anar cap a Birmània ja que precisament no és just devora.

Divendres, 11 de Juliol, de 1980.
Aeroport de Rangun, Birmània.

11:07 a.m. Els nostres amics arriben al aeroport de Rangun, agafen un taxi i s'allotgen a un petit però confortable hotel per estrangers, recomanat pel taxista. Demanen al recepcionista a on poden llogar un cotxe, i a on poden comprar estris i provisions per realitzar una "excursioneta".

2:32 p.m. Durant l'esmorzar ... "

Cles: ¿Wit, que es això de la font d'energia?

Wit: El que et diré es alt secret, veuràs pareix esser que hi ha una llegenda que diu que va existir una joia, aquesta amagava una gran energia. Aquesta energia segons conta la llegenda provenia dels deus. Segons les investigacions del professor Atley, aquesta joia va existir però es va fragmentar en quatre trossos, es creu que realment formava part d'un sistema de energia alienígena de una nau que es va estavellar. I per que no es fes mal ús d'ella es la varen fraccionar, ja que per aquells temps ja havien sortit les primeres enveges tribals.

Cles: Ara ho començo a entendre tot. Llavors aquella facció del exercit rus, se vol apoderar de la joia, per fer ús d'ella i treure el màxim ús.

Wit: Si, i per això ho hem d'evitar. Hem parlat amb Moscou i ens han donat tot el seu suport ja que realment, aquesta facció esta composta per una sèrie de membres no gaire lleials. A més a més segons les informacions que tinc es que si la joia es tornés a compondre, es tornaria molt inestable i podria desencadenar una gran explosió milers de vegades més potent que la bomba de Hiroshima.

Cles: Doncs que estam fent aquí, perdent el temps patim d'una vegada."

Llavors decidits més que mai, parteixen cap al primer indret al que condueix la pista dels manuscrits, Pegu, es troba relativament a prop de Rangun, aquesta es troba a prop del riu Pegu, i conforma un nus ferroviari de gran importància actualment. Possiblement fou fundada en l'any 573 per el poble MON, aquesta comunitat passa a ser la capital del poderós regne de Talaing en el segle XIV, actualment es un lloc de peregrinació budista bastant important. Per les investigacions del professor Atley es creu que en les runes trobades al est, es podria trobar el primer fragment de la joia.

Tres dies més tard, arriben al lloc.

"Wit: Ha estat difícil trobar-ho.

Cles: Si. Atenció, segons el professor Atley, indica que el fragment esta custodiat per un guardià, però aquí també adverteix que per accedir a la cambra a on es troba el fragment, es necessiten quatre claus i cada una d'aquestes claus, a la seva vegada estan custodiades per un element o esperit, -- això darrer no ho entenc bé, pensà en Cles --, parla de dimonis de foc, aigua, trituradors i de gegants de gran força.

Wit: No hem arribat fins aquí per ara, quatre dimoniets fer-nos por, ¿veritat?

Cles: No, però hem de anar alerta, ja que segons la llegenda diu que si quedéssim mal ferits els nostres esperits romandrien presos d'aquest dimonis per la eternitat.

Wit: ¡Ara me diràs que creus amb fantasmes!, però home que ja som grandets.

Cles: mmm ... hem límit a traduir les notes, seguem cautelosos.

Wit: Molt bé! Som-hi."

Després de recorre la ciutat en runes, van trobant les diferents portes que condueixen fins les claus, les hi passen de tots colors, calaveres, estàtues, eriçons de l'altre mon, fins que arriben a les cambres, a on es troben amb els dimonis de foc, trituradors, d'aguia i el gran gegant, que a força de córrer i pegar un parell de cops de puny i un parell de tirs, tenint la sort de fugir, no sense les claus, així com van fugint dels dimonis es sent unes veus de d'ultratomba que els adverteixin que les coses no quedaran així i que es vagin preparant que no tornar a dormir tranquils mai més.

"Cles: Wit, ho veus el que et deia, com si havia dimonis!!

Wit: Sense comentaris, ..., anem per la joia, ara que tenim les claus!

Cles: ¿Que no ho podríem deixar per un altre dia?

Wit: Cagueta, ara no et facis enrera!

Cles: Wit, de veres que ja estic fart per avui, me estimaria més deixar-ho per un altre dia.

Wit: No home, si vols ja entraré jo a soles, ¡CAGUETA!

Cles: mmm ... no m'emprenyis, fes el que vulguis, però jo no me moc d'aquí."

En Wit en un alar de valentia, entra dintre la darrera cambra i allà es troba amb una gran estàtua i un fragment de la joia, -- pensà: No ha estat tant difícil, cagueta d'en Cles --, agafà la joia i en aquest moment es tanca la porta i la estàtua recobrà vida i començà a atacar-lo, però després d'un parell de cabrioles, bots i potadetes, conseguí escapar, mentre s'anava derrumbant tota la cova darrera ell i l'estàtua quedava sepultada.

"Wit: Cles, ho veus no ha estat tant difícil, he he he.

Cles: mmm ... Wit que tens una estàtua darrera tu!

Wit: ¡ Queeeeeeeeeeeeee !

Cles: Era brometa, he he he, bon treball, que te pareix si deixem aquest lloc i acampem, avui ha esta un dia massa llarg.

Wit: que simpàtic, Cles, tens raó, anem a descansar."

Així els nostres amics ja han aconseguit la primera peça de la joia. Durant la nit tenen tremendes malsons a on apareixen dimonis, calaveres i altres éssers demoníacs. Al dia següent després de haver fet un bon cafetet, continuen revisant les notes a on hi troben un mapa, a on hi ha escrit una referència a una ciutat anomenada Juba ... i que esta a prop d'un riu. Però el més estranyi de això es que es troba al Sudan a milers de quilometres, això els te totalment desconcertats no entenent res de res, primer es parla de l'Indo que esta al Pakistan però van a parar a Birmània ara les pistes xerren de Sudan a Àfrica.

Els nostres amics arrepleguen el trastos i parteixen cap a Rangun, per donar-se una bona dutxa i emprendre viatge cap al Sudan.

De moment els hi resultat relativament fàcil aconseguir la primera peça, esperem que tot continuï així per els nostres herois, no saben que els hi depara el futur ...